El pigment d’òxid de ferro és un tipus de pigment amb bona dispersabilitat, excel·lent resistència a la llum i resistència a la intempèrie. Els pigments d’òxid de ferro es refereixen principalment a quatre tipus de pigments colorants: vermell d’òxid de ferro, groc de ferro, negre de ferro i marró de ferro, basats en òxids de ferro, dels quals l’òxid de ferro vermell és el component principal (aproximadament el 50% dels pigments d’òxid de ferro), mica l’òxid de ferro utilitzat com a pigment anti-òxid i l’òxid de ferro magnètic utilitzat com a material de registre magnètic també pertanyen a la categoria de pigments d’òxid de ferro. L’òxid de ferro és el segon pigment inorgànic més gran després del diòxid de titani i el pigment inorgànic de colors més gran. Entre tots els pigments d’òxid de ferro consumits, més del 70% es preparen per síntesi química, que s’anomena òxid de ferro sintètic.
Els pigments i farcits d’òxid de ferro inclouen vermell, groc, negre, taronja, etc. Entre ells, els pigments d’òxid de ferro vermell i groc són els més utilitzats en el camp dels recobriments arquitectònics, i els pigments d’òxid de ferro es veuen afectats per diverses forces en el procés de preparació de recobriments arquitectònics. L’aglomeració afectarà el poder de coloració, el poder d’amagatall, la brillantor, etc. del pigment durant el procés de recobriment. Per tant, cal equipar-se amb dispersants d’alta eficiència dedicats als pigments vermells i grocs d’òxid de ferro.
Els dispersants de pigments vermells i grocs d’òxid de ferro han de ser capaços de millorar l’eficiència dels pigments des de tres aspectes:
1. Pot augmentar el contingut de pigments i simplificar el procés de trituració.
2. Aquest dispersant es pot utilitzar per dispersar tot tipus d'òxid de ferro, reduint així els tipus de dispersants necessaris. Aquesta és la diferència més significativa entre els additius de poliacrilat.
3. El dispersant redueix la diferència de preu i rendiment amb molts additius polímers cars.
El principi del dispersant d’òxid de ferro és que el nou producte combina els avantatges duals d’estabilitat electrostàtica i estabilitat estèrica. Fins i tot si cal emmagatzemar-lo durant un llarg període de temps, encara pot proporcionar una estabilitat duradora del pigment i garantir la consistència d’una alta resistència del color. A més, l’additiu pot reduir la viscositat del concentrat de pigments, de manera que es pot afegir més pigment al concentrat per reduir la quantitat de concentrat necessària per cobrir una superfície determinada.
En resum, la demanda de potència d’amagatall i intensitat del color de les pintures i farcits en el camp arquitectònic augmenta, cosa que augmenta els requisits per a l’ús de dispersants d’òxid de ferro i necessita satisfer la pols d’òxid de ferro produïda per diferents colors i processos. .
